METODOLOGIA

CORRENTS PEDAGÒGICS

Seguim una línea metodològica eclèctica, ens inspirem en els sistemes de treball, les experiències i les aportacions de diferents corrents pedagògics, els més significatius són:
  • Ÿ M. Montessori:

o   Educació sensorial i llibertat de moviment
o   Educadora com a facilitadora
o   Metodologia de racons
o   Treball a l’aire lliure
o   Combinació d’activitats lliures-dirigides, tranquil·les-mogudes, individuals-col·lectives
  • Ÿ R. Sensat:

o   Activitats a l’aire lliure i sortides
o   Metodologia globalitzadora
  • ŸE. Pikler (Lóczy):

o   Concepte d’infant competent
o   L’adult estimula, però interfereix el menys possible en l’activitat
o   L’infant és el protagonista del seu procés d’aprenentatge
o   Importància de la serenor, tranquil·litat i tendresa en les rutines.
o   Importància de l’organització i els estímuls
o   Evitar imposicions en les propostes
o   Respecte al moviment lliure i espontani
o   Verbalitzar les accions de les educadores i dels infants
o   Registre de cada infant basat en l’observació
  • ŸL. Malaguzzi (Reggio Emilia):

o   Importància de l’escolta, l’observació, i el respecte cap els infants
o   Educar amb tendresa, optimisme i alegria
o   Desenvolupament de les capacitats creatives i comunicatives
o   Importància de la documentació
o   Espai i ambient com a facilitadors de l’aprenentatge
  • ŸEscoles Waldorf:

o   Respecte al desenvolupament físic, psíquic i emocional
o   Importància d’una base emocional sòlida
o   Aprenentatge mitjançant el joc
o   Estimulació sensorial i creativa
  • Ÿ B. Aucouturier:

o   Visió global de l’infant: desenvolupament motriu, emocional i cognitiu
o   Psicomotricitat com a element important en el desenvolupament harmònic de la personalitat
o   El plaer sensoriomotor afavoreix el cos, el procés de simbolització i l’accés a la representació
o   Joc lliure, activitat espontània
o   Espai segur que convida al moviment
o   Sessions estructurades en fases seqüenciades
  • Ÿ Pedagogia sistèmica:

o   Concepció d’escola com a sistema amb les seves normes d’organització i funcionament i de família com a sistema amb la seva història i peculiaritats.
o   Les educadores, els infants i les famílies provenim d’un context determinat, d’una generació i d’una cultura: cadascú té una representació de la realitat elaborada a partir de la seva experiència subjectiva
o   L’escola no ha d’assumir responsabilitats  que no li corresponen
o   Les famílies ho fan el millor possible
o   Importància de l’actitud i forma de comunicació de les educadores:
§  No etiquetar
§  No jutjar
§  Acceptar
§  Dialogar
§  Negociar
§  Acompanyar,...

o   Concepció del fracàs com a mitjà d’aprenentatge

L’INFANT

Entenem l’infant com un subjecte actiu i protagonista del seu  procés d’aprenentatge. Creiem en un infant competent amb una disponibilitat natural per explorar el seu entorn. Un infant creador, que posseeix molts recursos i que té un gran potencial . L’infant és curiós, com un científic amb necessitat d’aprendre, de descobrir i de sentir . L’infant és una persona única i, com a tal, es mereix una atenció acurada i individualitzada, es mereix respecte.

Creure en un infant capaç implica entendre la llar d’infants com a un lloc on descobrir i compartir aprenentatges, no com a un lloc on només es reben els coneixements de manera unilateral.
Cal crear un espai proper, transparent, acollidor, estimulant, familiar, de comunicació, de participació, creatiu, agradable, documentable,  lloc de recerca, aprenentatge i reflexió. Un lloc que dóna  temps a l'infant per elaborar les seves idees, per assolir i conquerir els seus propis coneixements. Entenem que la llar d’infants  ha de ser un “laboratori” de pedagogia on es presentin propostes amb les que l’infant pugui assajar, mirar, tocar, comprovar, identificar, observar, crear, transformar, inventar, jugar, gaudir, fer hipòtesis, escoltar, comunicar, compartir,  contrastar, aprendre, pensar, raonar, tornar a assajar, tornar a refer, ...


LES EDUCADORES
La nostra tasca com a educadores és construir situacions educatives en les que els infants aprenguin per ells mateixos, en què puguin aprofitar-se autònomament del seu propi coneixement i dels seus recursos.
Les educadores no hem de donar aprenentatges, sinó que hem de crear les condicions necessàries per aprendre.
Afavorim l’activitat curiosa, crítica i investigadora i el seu aprenentatge significatiu, que mitjançant la interacció i l’assoliment dels objectius educatius de cicle, l’ajudarà en la seva formació psicosocial i en el seu desenvolupament global.
El nostre paper consisteix en saber escoltar, observar i entendre les estratègies que els infants utilitzen en les diferents situacions d’aprenentatge, no posar l’accent en les nocions, sinó en els processos d’aprenentatge. Les educadores intervenim, acompanyem, sense dirigir, proposem situacions d’aprenentatge, de treball, d’experiència.

La parella educativa:
La nostra llar d’infants  crea situacions d’aprenentatge que els infants posen en marxa mitjançant l’experiència. Per aconseguir crear situacions constructives i agradables alhora distribuïm els infants en petits grups per:

- Crear un clima ric i agradable, on les educadores podem oferir un tracte acurat d’estimulació, estimació i de respecte per la persona.
- Facilitar el procés de socialització, els aprenentatges i l’experimentació.
- Afavorir la qualitat de relació amb l’adult i amb els altres infants.
- Potenciar la comunicació.
- Facilitar la cooperació.
- Respectar el ritme de maduració i desenvolupament , afavorir el compartir ,...

Tenint en compte el concepte que tenim d’infant i de llar d’infants, defensem la parella educativa perquè permet treballar en petits grups, facilita l’observació, augmenta les possibilitats organitzatives, permet introduir  propostes que afavoreixin la creativitat i l’experiència sensorial, presentar nous materials, respectar el ritme de cada infant...

Les propostes són programades. Utilitzem  un temps per organitzar l‘espai i preparar el material. Després, cal temps per rentar els infants, canviar-los, netejar taules, escombrar, fregar el terra, els estris,...

En definitiva, dues educadores a l’aula proporcionen qualitat, riquesa i eficàcia a la tasca educativa.
 
METODOLOGIA

Partint de la base que els primers anys de vida de l’infant són de vital importància, volem posar especial interès en satisfer les seves necessitats bàsiques: higiene, alimentació, afecte, seguretat, confiança..., però també les afectives, emocionals, personals, intel·lectuals i socials dels infants, per incidir de manera positiva en el seu aprenentatge i desenvolupament.
Les propostes de joc i activitats es troben en consonància amb aquest principi, posant especial atenció a la vivencialitat.

Els racons
L’estructuració per racons permet que diferents grups d’infants puguin gaudir simultàniament de diferents jocs o activitats.
Pensem en el joc com una necessitat vital, com el primer instrument d’aprenentatge per conèixer-se a si mateix i a l’entorn, per la qual cosa el joc és una de les bases del nostre sistema pedagògic.
El joc per racons afavoreix que cada infant aprengui al seu propi ritme i de manera activa i espontània.

La manipulació i l’experimentació són bàsiques per l’infant en el seu procés  de descoberta.
Presentant diferents propostes per manipular i experimentar pretenem estimular els sentits, oferir diferents possibilitats de descoberta, facilitar el coneixement de les qualitats més evidents dels elements del nostre entorn, i gaudir del plaer de jugar.
La llibertat, el desig d’investigar, la necessitat de conèixer l’entorn, de tocar, de sentir,... farà que sigui una experiència única per a cada un dels infants.
Els infants fan servir tots els sentits, observen els resultat de les seves accions sobre el material, experimenten el plaer i exploren les sensacions que produeix el contacte amb diferents materials.
Descobreixen qualitats dels diferents elements: suau, fred, brillant, dolç, salat, llefiscós, sec, humit, calent,...
Aprenen a coordinar les mans i utilitzen els dits, així serà més fàcil aprendre a agafar bé el llapis.

Psicomotricitat
Les educadores també posem especial èmfasi en tots aquells aspectes psicomotrius i posturals, ens comprometem a donar un suport específic a aquells infants i famílies que així ho requereixin, per tal de garantir la formació integral del nen/a.
Respectem el moment evolutiu i ens ajustem a les diferents necessitats d’aprenentatge de cada nen/a i grup.
Des del moment de néixer, l’infant es mou i amb el moviment s’expressa, aprèn i es relaciona, coneix l’entorn que l’envolta i es coneix a sí mateix, els seus límits i les seves possibilitats.
El coneixement del  propi cos és la base de la primitiva estructura psíquica del “jo” infantil.

El desenvolupament de l’infant segueix unes etapes preprogramades en la herència genètica de la nostra espècie.
Cadascuna d’aquestes etapes compleix uns objectius en la maduració de l’organisme: en el terreny físic, el sensorial i el psíquic.

Durant els 6 primers anys de vida s’estructuren les bases del funcionament cerebral i les seves possibilitats d’aprenentatge.
Molts dels trastorns d’aprenentatge obeeixen a errades en el desenvolupament d’aquestes etapes.

Cada fase del desenvolupament psicomotriu es recolza en la immediatament anterior.

La vida al terra i el moviment lliure seran un punt primordial en el desenvolupament de l’Esquema Corporal en aquesta etapa de vida. El terra és el “gran mestre” del moviment de l’infant, ja que li ofereix la necessitat de moure’s per si mateix alhora que li facilita la possibilitat de desplaçar-se ell sol, sense haver d’esperar que el moguin.

L’adult s’ha de relacionar amb l’infant també al terra, si no ho fem el nadó voldrà posar-se dret abans d’estar preparat, la qual cosa pot provocar una disharmonia en el seu desenvolupament.


És un error important evitar que els infants no visquin totes aquestes etapes al terra. Molts nens passen el dia asseguts, sense viure cap experiència de moviment lliure i autònom, per la qual cosa no activen els sistemes contralaterals d’organització. La contralateralitat és la base de la lateralitat i aquesta és imprescindible per establir els codis de direccionalitat necessaris per a un correcte aprenentatge de la lectoescriptura i les matemàtiques.


















Mitjançant la psicomotricitat treballem el plaer sensoriomotor com un factor que afavoreix el cos, el procés de simbolització i l'accés a la representació.
La psicomotricitat té com a objectiu promoure l'expressió de totes les possibilitats motrius, emocionals, cognitives i relacionals de l'infant.




L’espai exterior també té valor educatiu i és ric oferint experiències sensorials, corporals, socials, creatives, emotives,...
Al pati poden conèixer aspectes relacionats amb el temps atmosfèric, les plantes, les bestioles, el cel...













...També podem presentar propostes d’experimentació, motrius,...



  ...i per què no? menjar la fruita, berenar, rentar-nos les mans, canviar bolquers, fer una becaina... 



 








 Descoberta de l'entorn

Cada cop més, donem protagonisme a les sortides  pel poble i els seus voltants per afavorir el descobriment del seu entorn proper: la floristeria, el Parc dels Vegetals, el Parc de les Basses, els bosc, la riera,...

 

Hàbits i autonomia
Potenciem l’aprenentatge dels hàbits per poder afavorir l’autonomia personal, la creació d’una autoimatge positiva i d’aquesta manera la convivència, comptant també amb el suport de la família.

Volem donar valor i importància a les “rutines” (hàbits de neteja, àpats, descans, arribades i comiats). Volem que aquestes atencions siguin de qualitat per a què tinguin més contingut pedagògic i realitzar aquestes rutines amb  respecte i empatia cap els infants.

Tenim en compte que és en aquests moments que els infants prenen consciència de si mateixos i del món que els envolta. Si els tractem amb respecte, atenció i comprensió, ells també es relacionaran de manera respectuosa, confiada i comprensiva amb els seu entorn.

Mitjançant les rutines establim una relació de complicitat amb els infants. Aprofitem les rutines per establir relacions càlides i afectuoses , per comunicar-nos amb els infants, per estimular la seva participació i cooperació.



Quan donem respostes adequades, quan aprenem a escoltar els infants, quan donem més valor al que fem amb ells, quan aprofitem més els moments de relació individual, l’ambient és més tranquil, més amable per a tots, on el valor fonamental serà el respecte vers l’infant actiu i competent.

La música
Per nosaltres la música constitueix un punt de partida privilegiat en l’educació infantil, a través del qual els nens i les nenes poden iniciar el descobriment del seu cos, del llenguatge oral, de la dansa, del ritme, del moviment, de la música. 
 Els infants viuen la melodia, l'estructura musical i la pulsació de la música i les cançons.
Es crea  un vincle afectiu i comunicatiu entre l’infant i l’educadora.
Amb la música, les cançons, les moixaines els infants aprenen a sentir, a percebre i, a poc a poc, a expressar-se. 
 
La música  afavoreix el desenvolupament de la memòria, la concentració, l'atenció, la imaginació, l'observació, la creació,... i despertem el plaer de sentir-la i viure-la.
Podem escoltar, ballar, expressar, sentir, interpretar, cantar, imitar, disfressar-nos ... i crear música.

  



Educació emocional
Entenem que l’infant està creixent emocionalment per tant, un altre aspecte fonamental en el nostre plantejament pedagògic és proposar un entorn que ajudi a l’infant  a progressar en el seu desenvolupament emocional.
Hem de crear un lloc d’acolliment i de contenció  que permeti a l’infant sentir-se valorat, comprès i respectat. Un espai on adquirir autonomia i equilibri en el seu estat emocional.
La llar d’infants és un espai  provocador d’emocions importants pels infants, on s’experimenten les primeres vergonyes, angoixes, alegries, tristeses,... Les relacions entre infants és un marc ideal per poder aprendre a regular-se i anar trobant les pròpies eines de superació de conflictes.

La documentació
Un altre aspecte fonamental en el nostre plantejament pedagògic és la documentació.
En la primera visita ja informem de que partim del joc i l’experimentació, que no fem fitxes perquè busquem activitats més reals, riques i estimulants amb altres materials. Aquesta tasca no es pot recollir en els àlbums tradicionals i, per tant, cal buscar altres maneres de traspassar-les: parets que mostren murals i fotos on s’observa els infants  mentre els creaven, el blog, documents temàtics que estan al seu abast, projectes, “què fem?” a les cartelleres,...

Aprofitant les noves tecnologies vam crear aquest blog: “Una finestra oberta”, amb la pretensió de ser una via més de documentació, de comunicació i d’interacció amb les famílies. És un espai viu i actiu que recull imatges de la vida quotidiana a la llar, les famílies poden deixar comentaris i també accedir a diferents vídeos referents a temes d’educació.

Una altra eina fonamental de documentació és el treball per projectes.
Amb els projectes pretenem mostrar una llar que parteix del convenciment que l’infant és competent i li oferim el necessari perquè pugui desplegar les seves competències i convertir-les en destreses  i habilitats. Una concepció de llar i d’infant que es correspon amb la d’una educadora que escolta amb atenció les demandes, tant explícites com implícites dels infants. Una educadora que pensa i reflexiona  sobre quines metodologies i quins materials cal prioritzar per afavorir el desenvolupament individual de cada infant i també el del grup.
Mitjançant el treball amb projectes volem mostrar una llar d’infants centrada en els aprenentatges de la vida i per a la vida, i en la qual l’activitat espontània dels infants constitueix veritables oportunitats d’aprenentatge i desenvolupament de capacitats.
Documentar en els projectes l’experiència dels infants comporta observar i fer visibles els processos, el desenvolupament  de cada infant. Mitjançant l’observació aprenem dels infants.
Els projectes impliquen una manera diferent de treballar per part de les educadores, demana la implicació de tot l’ equip, cal un diàleg, cal que l’altra companya pugui comprendre, cal estar disposades a la crítica,...calen hores de dedicació.














La llum i el color


Creiem que cal acostar els infants al món de la llum i el color per a què visquin sensacions i emocions mitjançant l’observació i l’exploració.

Amb la llum podem canviar tot el nostre entorn, podem explicar contes, afavorir l’expressió corporal, descobrir nous materials, aprendre les parts del cos, conèixer els colors, les formes, fer petites escenificacions, escoltar música, fer jocs motrius, transformar la realitat, crear un univers imaginari... cadascú fa els seus propis descobriments  despertant la imaginació i la creativitat.

La llum, les ombres, el color i la música, a més de facilitar estats de benestar i de felicitat,  permeten experiències sensitives i perceptives: visuals, auditives, tàctils, espacials, estètiques, lògiques, fantàstiques,... 







2 comentaris:

Sandra ha dit...

Enhorabona! TOT UN EXEMPLE DE PROJECTE GLOBAL I QUÈ ENTÉN QUÈ ÉS UN INFANT I EL TRACTE AMB RESPECTE

Alicia ha dit...

Gràcies Sandra! :-)